top of page
BeFunky-collage(1).jpg

NEOREALISME ITALIÀ

CONTEXT HISTÒRIC

Es situa a Itàlia després de la Segona Guerra Mundial. Va revolucionar ètica i estèticament el cinema de tot el món i va influir en literatura.  Era un corrent bastant eclèctic.

 

  • 1943: cau el règim feixista de Mussolini

  • 1944: es proclama la República Italiana

  • 1945: finalitza la Segona Guerra Mundial.  

​

Comença la reconstrucció del país des de la ruïna absoluta, social, econòmica...

​

Amb la caiguda del feixista s’elimina la censura cinemàtica. En el passat el cinema era tot igual, es feia servir com a eina propagandista i manipuladora incentivant la figura de Mussolini com al cap de tot.

​

CARACTERÍSTIQUES

CONCEPTUALS

 

  • Refusen el que és màgic, fantàstic, abstracte...​

  • No exclouen elements de la realitat.​

  • Dramàtiques i no comercials.​

  • Punt de vista objectiu, directe (proper al dels documelntals).​

  • Tractaven temes socials de la vida diària de la classe treballadora (sectors desfavorits).​​

  • Ambientades en espais naturals: carrers, cases, llocs públics...​

  • Mostra i critica la dura realitat.​

  • Visivilitat a temes no tractats abans: atur, situació de dones i nens...​

  • Finals tristos, mai feliços.​

  • Nens: espectadors del món.

 

FORMALS

  • Pocs recursos de producció.​

  • Reducció de la fragmentació d'escenes.​

  • Utilitzaven actors reals i també no profesionals.​

  • Mitjans sencills i pobres a causa de la crísi econòmica de la postguerra.​​

  • S'inclou l'imatge i participació de la dona.​​

  • Il·luminaicó sempre natural.​​

  • S'elimina les regles del guió estricte i recorren l’ús de la improvització.​​

  • El so no era directe i es reocorria a l’ús del doblatge.​​

  • Més mobilitat i comença la grabació a mà.​​

  • Es renuncia a l'omnisciència de les pel·lícules clàssiques.

DIRECTORS

​

  • Luchino Visconti
    Director de cinema, teatre, guionista i escriptor important que va impulsar als productors italians a fer pel·lícules que reflectissin la realitat nacional de l'època. Algunes de les seves obres més rellevants són Obsessió i La terra tremola.
     

  • Roberto Rossellini
    Va ser un dels directors més importants del neorealisme italià. Va néixer en una família burgesa de Roma i el seu pare va construir el primer cinema de la ciutat. Quant a pel·lícules té Roma, ciutat oberta la qual és considerada una de les millors d'aquesta època.
     

  • Vittorio di Sica
    Vittorio di Sica va ser director i actor de cinema Italià i un dels personatges més importants del neorealisme italià amb una de les millors obres d’aquest moviment i el que alguns crítics d’avui en dia podrien denominar com a el millor film de la història El lladre de bicicletes. També n’ha fet d’altres com Sciuscià i Umberto D.
     

  • Giuseppe de Santis
    Giuseppe de Santis, director de de cinema italià i guionista és un gran representador de el neorealisme italià que va seguir a la segona guerra mundial. Té una de les obres representatives d’aquest moviment, Riso Amaro.

bottom of page