Acerca de

Sorry We Missed You

Sorry We Missed You és una pel·lícula dramàtica de 2019 dirigida per Ken Loach, escrita per Paul Laverty i produïda per Rebecca O'Brien. Va ser estrenada a França el 23 octubre 2019

Ken Loach

"Soy un viejo socialista anclado a la realidad"

Ken Loach és un autor de Free Cinema. Aquest director britànic, ha tractat amb franquesa els problemes socials i polítics de la seva època. En les seves pel·lícules ha introduït personatges pertanyents a la classe obrera en un moment en el qual el cinema europeu s'interessava principalment per la classe mitjana. Nascut en Nuneaton (comtat de Warwick, Anglaterra), Loach va ser director de teatre abans de començar a treballar en televisió. En 1967 va realitzar el seu primer llargmetratge per al cinema, Poor Cow. Les pel·lícules Kes (1969) i Vida familiar (1972) li van valer el reconeixement internacional i gràcies a elles va passar a ser considerat un dels continuadors més dotats de la gran tradició realista del cinema britànic.

Fitxa tècnica

Títol original: Sorry We Missed You
Any: 2019
Durada: 101 min.
País: Regne Unit
Direcció: Ken Loach
Guió: Paul Laverty
Música: George Fenton
Fotografia: Robbie Ryan
Cast: Kris Hitchen, Debbie Honeywood, Rhys Stone, Katie Proctor, Nikki Marshall, Harriet Ghost, Bufona E Greenwood, Alfie Dobson, Mark Birch, Ross Brewster, Julian Ions, Charlie Richmond, Brad Hopper, Mark Burns, Stephen Clegg, Norman Sansom, Jack Berry.
Productora: Coproducción Reino Unido-Francia-Bélgica;

Sixteen Films, BBC Films, BFI Film Fund, Les Films du Fleuve, Why Not Productions, Wild Bunch.
Distribuïdora: Front Row Filmed Entertainment
Gènere: Drama | Drama social. Família

Sinopsi

Rick és una de les moltes persones que es dedicaven a la construcció i van perdre la feina arran de la crisi econòmica a Newcastle, Regne Unit. La seva dona ha pogut mantenir un sou fix a casa gràcies a la seva feina de cuidadora de persones grans. La família veu una possible sortida en les noves tecnologies i somia que podrà pagar els deutes i oferir un futur millor als seus fills, de manera que decideixen vendre el cotxe de la dona i comprar-se una furgoneta perquè en Rick treballi de repartidor autònom. És un treball dur i que la dona de Ricky sigui assistent no és una cosa que facilita la situació. No obstant això, la família es mostra decidida a mantenir-lo.

Recursos visuals

La pel·lícula fa ús de molts plans estàtics i algú mòbil. Això incrementa el sentiment d'angoixa i incomoditat que pateix la família al llarg de la pel·lícula.

S'utilitzen tan plans generals (per mostrar els espais oberts i les carreteres), com plans mitjans (quan estan menjant a taula), primers plans (per mostrar les expressions) i plans detalls per ensenyar objectes rellevants.

Una característica destacable de la pel·lícula és que la càmera sempre és estable.

La posada en escena és simple i quotidiana. Els escenaris són la casa de la família, les cases de les persones de qui te cura la mare, les carreteres i la seu d'enviament de paquets.

No hi ha elements irreals, els llocs i objectes els podriem trobar en el nostre dia a dia (si visquéssim a Londres).

La pel·lícula té continuïtat gràcies a la repetició coherent d'espais i personatges. Té un ordre cronològic que li és familiar a l'espectador. Segueixen als personatges d'un lloc a un altre i et presenten l'interior i exterior dels espais quan la càmera acompanya un personatge. D'aquesta manera sempre saps qui fa què, on està, perquè està allà etc.

Vestuari:

Podem observar que l’obra està basada a partir de l'any 2008, per tant, la roba és de l'actualitat. Al ser una família treballadora, la roba va en relació amb la situació econòmica de la casa. No utilitzen marques cares, i en cas d'utilitzar-les és fruit de l'esforç de molts mesos de treball i estalvi, com per exemple amb la jaqueta que en Seb va vendre, es revela que la seva mare va haver d'estalviar molt durant bastant temps per tal de comprar-li la jaqueta al seu fill.

Llum:

La llum durant tota la pel·lícula acostuma a ser natural, per no dir que no hi ha cap moment en el qual la llum sigui artificial. Això aconsegueix que l'espectador empatitzi més, ja que veu com els escenaris i les llums són iguals a la vida real.

Color:

Predominen els colors pàl·lids i poc saturats, normalment s'acostumen a utilitzar aquests tons quan es vol transmetre x sensacions i emocions, en aquest cas es busca transmetre la tristesa i desesperació.

Música:

Apareix en moments puntuals per oferir més dramatisme a les escenes.

Personatges

Kris Hitchen com a Ricky Turner
Debbie Honeywood com a Abbie Turner
Rhys Stone com a Seb Turner
Katie Proctor com a Liza Jane Turner
Ross Brewster com a Maloney
Charlie Richmond com a Henry
Julian Ions com a Freddie
Sheila Dunkerley com a Rosie
Maxie Peters com a Robert
Christopher John Slater com a Ben

Heather Wood com a Mollie
Alberto Dumba com a Harpoon
Natalia Stonebanks com a Roz
Jordan Collard com a Dodge
Dave Turner com a Magpie
Stephen Clegg com a Policeman
Darren Jones com a Council worker
Nikki Marshall com a Traffic warden
Linda E Greenwood com a Driver
Linda Wright com a A&E receptionist

RICKY TURNER - Kris Hitche

Ricky és el pare d'una família de classe treballadora, per culpa de la crisis del 2008, la situació econòmica de la casa ha anat cada cop a pitjor. A causa d'això, es veu quasi obligat per la situació a acceptar un treball amb jornades laborals de 14 hores diaries com a repartidor.

En un principi el jefe li descriu el treball com una oportunitat d'autonomia i companyerisme, però un cop al treball, es veu que dona igual si havien problemes familiars o de salut, l'únic que importava era fer el repartiment a temps.

ABBY TURNER - Debbie Honeywoode

Abby és la mare de la família, aquesta treballa com a cuidador de persones amb dificultats motrius. A causa del treball del seu marit, es veuen obligats a vendre el cotxe amb el qual ella es desplaçava per anar a cada casa, acabant finalment, viatjant en transport públic i depenent completament dels horaris d'aquest.

Malgrat la seva absència pel treball, es mostra afectuosa i preocupada pels seus fills i el seu marit.

SEB - Rhys Stone

Seb és el fill gran de la família. Hauria d'anar a l'institut, però en comptes d'anar a classe es dedica a pintar graffitis per la ciutat a mode de propaganda de la seva causa. Té uns ideals molt definits malgrat la seva curta edat, té clar que no vol formar part ni beneficiar al sistema capitalista. Es veu reflexat a l'escena on roba uns pots de spray, i automàticament diu "no eren d'una tenda petita, eren d'una gran franquícia."

La seva actitud condescendent, probablement deguda a la poca atenció que li proporcionen els seus pares, afecta el seu rendiment personal i acaba pagant la seva frustració amb els altres.

LIZA JANE - Katie Proctor

Liza és la filla petita de la família. Malgrat la seva curta edat, mostra molta responsabilitat i intel·ligència, això es mostra en com es capaç de cuidar als seus pares i preocupar-se pel seu germà en diverses escenes mostrades a la pel·lícula.

Aquesta increïble responsabilitat difícil d'observar en una nena tan petita pot ser produïda per l'absència dels seus pares a la seva criança, per tant, es veu obligada a cuidar d'ella mateixa i al seu germà quan els pares no estan, és a dir, la gran major part del dia.

DAVIN MALONEY - Ross Brewster

Maloney és el cap del Ricky, aquest en un principi li ven la moto de què el treball compta amb autonomia personal, però ja amb algunes coses que menciona, com la falta de contracte fixe o la falta de regulació en horari laboral, deixa entre veure les intencions de captació i explotació que pateixen els seus treballadors.

En un moment de la pel·lícula acaba confessant que pràcticament li dona igual com estiguin els seus treballadors, si no compleixen el seu treball seran substituïts o sancionats, seguint així el model econòmic capitalista de la societat, on dona igual l'individu, només importa el que i quant produeix.

DIRECCIÓ

Ken Loach

MÚSICA

George Fenton

PRODUCCIÓ

Rebecca O'Brien

FOTOGRAFIA

Robbie Ryan

GUIÓ

Paul Laverty

MUNTATGE

Jonathan Morris