AUDIOVISUALS
Ciara Fortún López
PANORÀMIC 2021
INTRODUCCIÓ
El 11 de Novembre de 2021 vam anar al Museu de Granollers a veure l'exposició del Panoràmic.
Panoràmic és una exposició fotogràfica on diversos artistes exposen els seus projectes d'art conceptual. És una exposició que es du a terme exclusivament a Granollers i a Barcelona. Aquest any els temes són incertesa, atzar i predicció .
L’exposició fotogràfica es troba a la planta inferior del Museu de Granollers i ha estat comissada per Joan Fontcuberta, un fotògraf destacat. En aquesta edició del Panoràmic hi ha una extensa selecció de projectes internacionals i treballs de gran riquesa artística, tant estètica com conceptual, que juga amb els límits i possibilitats de la fotografia. La temàtica de l’atzar hi és present en tot moment, no es tracta només del resultat final sinó de tots els factors que han intervingut durant el procés.
Els autors que han participat en aquesta exposició són: Roberto Huarcaya (1959), Blanca Casas Brullet (1973), Pierre Cordier (1933), Nino Migliori (1926), Miguel Angel Tornero (1978), Francele Cocco (1984), Nancy Bean (2011), Luis Gordillo (1934), Blanca Viñas (1987), Andreas Müller-Pohle (1951), Sylvie Bussières (1964), Juana Gost (1987), Philip Schüette, Lluís Estopiñan (1970).
El període de l'exposició és 14 D'OCTUBRE – 28 DE NOVEMBRE 2021
L'estil és: Fotografia experimental
La sala té les parets plenes d'imatges i un televisor. Han deixat l'espai central amb bancs, són per seure i l'espai per poder-se moure lliurement. Les tècniques utilitzades són molt variades, però totes tenen en comú la fotografia i la majoria d'elles fan servir paper fotogràfic. Hi ha quadres de diferents mides. La durada de l'exposició en el nostre cas va ser d'uns 10-15 minuts encara que a mi m'hagués agradat passar-hi més estona.
En aquesta exposició podem veure com cada artista desenvolupa l'atzar de manera diferent. Com per exemple l'obra de Roberto Huarcaya qui s'emporta grans fulls de paper fotosensible a la selva amazònica i deixa que la claror de la lluna impressionin l'ombra d'arbres i matolls. O l'obra de Francele Cocco la qual transforma el desastre imprevist en oportunitat.
Aquesta fotografia està realitzada deixant una fulla paper fotosensible al terra de la selva amazònica. D'aquesta manera captura el paisatge d'una manera innovadora.
En aquesta peça s'ha utilitzat paper fotosensible per crear una fotografia única del paisatge. No ha estat realitzada de la manera en què estem acostumats, sinó que ha volgut captar l'essència del paisatge. Amb aquesta imatge ens podem qüestionar quina fotografia és més fidel al paisatge, si aquella que està feta de manera tradicional o la creada per Roberto Huarcaya.La reserva natural en la qual s'han situat els papers fotogràfics és una de les zones amb més biodiversitat en el planeta terra.
Des de fa anys hi ha una tala d'arbres centenaris indiscriminada i una gran explotació il·legal de la mineria. El seu futur es veu cada cop més amenaçat, per aquesta raó dotze artistes es van reunir per intentar preservar la selva amazònica amb el seu art. Amb aquesta iniciativa Roberto Huarcaya ens parla de les necessitats de la natura, defensa els seus drets i ens parla de com és fonamental per la nostra salut benestar i cultura. Ens remarca la seva importància i fa que ens replantegem quin paper té en el moment de conviure amb nosaltres en aquest planeta.
