top of page

Acerca de

Spencer-1_edited.jpg

SPENCER

Spencer és una pel·lícula biogràfica de drama dirigida per Pablo Larraín i escrita per Steven Knight.​ La pel·lícula dura 112 minuts, va ser rodada a Regne Unit, Estats Units, Alemanya i Xile el 2021. Es va estrenar el setembre de 2021 en format convencional.

Pablo Larraín

–El realismo en el cine es una ilusión–

Pablo Larraín és un cineasta xilè. És considerat com un dels cineastes clau de la nova generació de realitzadors xilens; les seves pel·lícules van participar en els festivals més importants del món. Cofundador al costat del seu germà Juan de Dios Larraín de meravella, empresa dedicada cinema i comercials. La seva primera pel·lícula, Fugida, narra la història d'un músic obsessionat amb aconseguir compondre una melodia que va escoltar de nen.

image-w856.jpg

Argument

La pel·lícula narra un relat fictici de les decisions que van portar a Diana, princesa de Gal·les a acabar el seu matrimoni amb el Carles de Gal·les i renunciar a la família reial britànica.​

Sinopsi

Explica la història d'un cap de setmana crucial a principis dels anys 90, quan la princesa Diana va decidir que el seu matrimoni amb el príncep Carles no estava funcionant, i que necessitava desviar-se d'un camí que l'havia posat en primera fila per a algun dia ser reina... El drama té lloc durant tres dies, en una de les seves últimes vacances de Nadal a la Casa de Windsor en la seva finca de Sandringham en Norfolk, Anglaterra.

Spencer-415288998-large.jpg

ESCENA

La escena que he escollit de la pel·lícula és una de les primeres parts, en la que es presenta la protagonista de la història (la Princesa Diana) La princesa aparca el seu cotxe i entra en una cafeteria d'una benzinera. Un cop és a dins, demana ajuda perquè no sap on es troba (ha decidit anar amb cotxe a la Casa de Windsor i s'ha perdut). Tots la miren bocabadats, ella fingeix ser la princesa perduda

Kristen-Stewart-Princess-Diana.jpeg

Recursos estilístics

Larraín proposa a la pel·lícula un joc de contrasts molt potent. Juga amb la sensació d'aïllament de la protagonista, però al mateix temps amb el fet de sentir-se atrapada en un lloc que no acaba d'encaixar i d'on no pot escapar.

 

Durant tot el transcurs de la pel·lícula, les cortines esdevenen una metàfora de la solitud i la llunyania que sent Lady Di i de la seva infància i família. Una altra metàfora utilitzada és la de l'estat ruïnós i abandonat de la seva antiga llar, una mica com ella se sent. Apareixen també escenes que recorden a pel·lícules de terror (l'escena en què trona a la seva casa d'infància) o fins i tot surrealistes (l'escena en què imagina que es menja el collaret de perles) que remarquen la sensació d'angoixa de la princesa Diana. Larraín i Stewart aconsegueixen que l'espectador senti una enorme empatia per la princesa Diana, sense necessitat de conèixer-la prèviament.

BeFunky-collage (3).jpg

Recursos visuals

A la pel·lícula s'utilitzen una gran varietat de plans; picats, contrapicats, frontals, zenitals, primers plans, plans generals, etc. Aquests acostumen a subratllar l'estat emocional de la Princesa. A més hi ha molta varietat de moviment de càmera. Molts dels plans són estàtics, però molts d'altres tenen moviment de travelling, zoom, etc. Apareixen recursos com càmera en mà, que ajuda a endinsar a l'espectador a la pel·lícula donant una sensació de moviment més real, i fins i tot a viure la pel·lícula en la seva pròpia pell. També es fan servir drons per fer plans des de l'aire com en l'escena en què es veu el jardí des del cel amb un pla zenital general.​

BeFunky-collage (4).jpg

La pel·lícula narra una sèrie de fets de la família reial succeïts el 1991, per això, tant l'escenografia com el vestuari i el llenguatge són d'època, elegants i formals, ja que representen la classe social alta.​

L'escenografia busca, com és natural, imitar l'estètica d'un palau reial britànic a banda de contextualitzar-nos en el lloc i el temps. Sovint ajuda a reforçar la idea del guió: les cortines remarquen l'apartament que viu, les boles de billar són una metàfora dels personatges de la casa reial, etc.

Vestuari:
La dissenyadora de vestuari és Jacquéline Durran, guanyadora de dos Oscar pel vestuari de Little Women i Anna Karenina. La princesa Diana és una de les icones de la moda més reconegudes, això fa que el disseny de vestuari hagi d'estar pensat a la perfecció. Tot i que la marca que més apareix és Chanel perquè Diana la vestia amb freqüència, curiosament, Durran no busca imitar detalladament els vestits que portava Lady Di, sinó que es proposa evocar l'estil de Diana sense la recreació d'outfits específics. 

259387.jpg
spencer-pelicula-con-kristen-stewart (2).jpg

Llum:

La llum acostuma a ser tènue i grogosa que remarca la idea de claustrofòbia en algunes ocasions i la distància i desunió entre els personatges. A l'exterior la llum és poc contrastada i esvaïda, rarament apareix la llum del sol directa a càmera.

Color:

Predominen els colors pastels i no hi ha una saturació molt exagerada.El groc predomina en diverses escenes, però les tonalitats i la paleta de colors utilitzades canvien durant la pel·lícula en funció de la localització i l'estat d'ànim de la protagonista.​​

des-04spencer-2-superjumbo-v3803.jpg

Música:
La música que acompanya tota la pel·lícula és una banda sonora de Jonny Greenwood (El fil invisible, Pous d'ambició, *Inherent Vice...) que busca combinar free-jazz i música barroca.​

Cançons:

  1. Ancient And Modern

  2. Calling The Whipper In

  3. Spencer

  4. The Pearls

  5. Invention For Harpsichord And Compression

  6. Frozen Three

  7. The Boys

  8. Delusion / Miracle

  9. Partita In Five For Two Organs

  10. Home / Lacrimosa

  11. Crucifix

  12. Press Call

  13. New Currency

Personatges

La pel·lícula és protagonitzada per Kristen Stewart com Diana (princesa de Gal·les), Kimia Schmidt realitza el paper de Diana als 9 anys i Greta Bücker com a Diana a l'adolescència. Timothy Spall actua com l'escuder major, Alistair Gregory, Jack Farthing com Carlos (príncep de Gal·les) i Sean Harris com Darren McGrady, el xef de cuina real. Sally Hawkins realitza el paper de Maggie, la tocadora real, Jack Nielen fa de Príncep Guillermo, Freddie Spry de Príncep Enric, Stella Gonet de Reina Isabel II i Richard Sammel de Príncep Felip, duc d'Edimburg. Elizabeth Berrington actua com Ana, princesa real, Amy Manson com Ana Bolena, James Harkness com lacai Paul, John Keogh com Michael, Ryan Wichert com Sargent Wood, Thomas Douglas com John Spencer, Emma Darwall-Smith com Camilla Parker Bowles, Niklas Kohrt com Príncep Andrés, duc de York, Olga Hellsing com Sarah, duquessa de York, Mathias Wolkowski com Príncep Eduard i Oriana Gordon com Lady Sarah Armstrong-Jones.​

Screenshot 2021-12-13 at 21-18-07 Anàlisi d'una pel·lícula AudioVisuals.png

DIANA (protagonista): 

És un personatge humil que prové d'una família normal i corrent, però que s'ha casat amb el Príncep de Gal·les.

Amb la família reial manté una relació freda, ja que, tot i estar casada i tenir dos fills, no se sent a gust amb l'entorn i les tradicions de la família de classe alta. A causa d'això, dels problemes de matrimoni i de problemes psicològics decideix revelar-se i deixar la seva vida estricta per fugir amb els seus fills. Aquests fets denoten la rebel·lia, l'afecte, la senzillesa i el caràcter de la seva personalitat.

També cal destacar el seu estat psíquic i físic; a la pel·lícula es mostra a la protagonista sofrint bulímia i problemes d'al·lucinacions que donen a conèixer la soledat que sentia.​

259358.jpg

DIRECCIÓ

Pablo Larraín

MÚSICA

Jonny Greenwood

PRODUCCIÓ

Juan de Dios Larraín, Jonas Dornbach, Paul Webster, Pablo Larraín, Janine Jackowski i Maren Ade

FOTOGRAFIA

Claire Mathon

GUIÓ

Steven Knight

MUNTATGE

Sebastián Sepúlveda

bottom of page