Gore i terror (Manga)

MANGA

El Manga són Còmics o novel·les gràfiques originaries del Japó.

La seva forma modera és posterior a la Manga modern→ posterior a GM I.

Còmic japonès per a totes les edats.

Amplia gama temàtica: acció, aventura, drama, terror, musical, tragèdia...

Món audiovisual→ Anime

Variacions del manga:

Manhua (Taiwan)
Manhwa (Corea del Sud)
Manhua (Xina)
Nouvelle manga (França)
Amerimanga (Estats Units

GORE

El gènere Gore és aquell que es caracteritza per l'extrema violència. El podem relacionar fàcilment amb la sang, laceracions, desmembraments, etc.

Va ser originat als anys 40’s, ja que va ser inspirat en les pel·lícules nord-americanes que van començar a incursionar en aquest gènere, caracteritzat per abordar en temes relacionats amb la violència gràfica i visceral.

És difícil definir quin va ser el primer manga Gore, perquè l'evolució del gènere ha avançat gradualment. Es podria dir que “El puño de la estrella del norte” va ser un dels primers del gènere per la seva extrema violència.

CARACTERÍSTIQUES

Hi ha mort, sang i violència, i sempre està el pensament de supervivència.
El personatge principal agafa el seu valor per poder combatre contra la mort, també en algunes ocasions el personatge principal desapareix o mort.

Exemples:

Another
Corpse party
Highschool of the death
Elfen Lied
Mirai Nikki

TERROR

El manga ha sabut beneficiar-se especialment del seu propi folklore, prolix en llegendes sobre fantasmes, dimonis, follets i altres éssers sobrenaturals, plasmant-lo en la major part de les seves historietes sobre terror, però valent-se igualment dels mites de terror procedents d'Occident.

EXEMPLES

Gyo, Uzumaki o Tomie (富江)
Cuaderno de masacres (殺殺草紙)
La sonrisa del vampiro (笑う吸血鬼)

CARACTERÍSTIQUES

La seva voluntat de provocar en el lector sensacions de paüra, por, disgust, repugnància o horror.
Els seus arguments sovint desenvolupen la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural.
Solen incloure el que es denomina gore, és a dir sang, fluids del cos i petits trossos de carn de manera explícita.
Els espais o escenaris típics han estat tradicionalment el cementiri, la casa abandonada, el castell, les ruïnes, el laboratori lúgubre, el bosc o l'erm ombrívol i el jardí decadent, que han acabat conformant un catàleg de «llocs» comuns. En els últims anys, s'assisteix, no obstant això, a una cerca «del visceral, del revulsiu de l'ambient urbà, abandonant temors metafísics de condemnació eterna i lúgubres mansions en borrascosos cims».