AUDIOVISUALS
Ciara Fortún López
CINEMA SOVIÈTIC
CONTEXT HISTÒRIC
Després de la fi de la Guerra civil russa va conduir a l'establiment de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Aquesta revolució va estar liderada per Vladimir Lenin, qui va considerar a el cinema com «De totes les arts, el cinema és per a nosaltres la més important» i va marcar així la importància de cinema a l'URSS. El cinema va esdevenir un mitjà poderós per guiar i adoctrinar les masses en els ideals de el nou règim.
Aquesta importància es va traduir per una banda en la nacionalització de la indústria, establint així estudis cinematogràfics en totes les repúbliques soviètiques, destacant Mosfilm a Moscou i la creació de la primera escola de cinema del món, l'Institut Pansoviético de Cinematografia (ara Universitat Panrussa Guerásimov de Cinematografia) per les seves sigles en rus VGIK.
CARACTERÍSTIQUES
Les principals característiques estètiques d'aquest tipus de cine són:
-
L'exaltació del muntatge com a principal recurs estètic, és a dir, explicaven la realitat tal i com era.
-
El realisme de les seves imatges amb un to volgudament documental i llunyà de l'artifici propi de Hollywood
-
La tria de temàtiques revolucionàries i d'exaltació obrerista i patriòtica com a principals línies argumentals, és a dir, les seves obres principals parlaven de la guerra, la pobresa i el poder.
-
La incorporació de la massa anònima com a protagonista de les històries que es converteixen en drames corals.
-
Prioritzaven el muntatge per sobre del diàleg.
-
Desaparició del protagonista individual i l’aparició del col·lectiu, encara hi havia personatges principals, però la història ja no requeia en una persona, sinó en un grup.
-
Van exaltar l'ús conscient del muntatge cinematogràfic i van proposar importants innovacions a aquesta tècnica amb teories com l'Efecte Kuleshov. Aquest efecte relaciona simbòlicament els diversos plans per crear nous significats.
Aquest corrent estava en contra de l'ús creatiu del cinema sonor. De fet els principal directors del cinema soviètic van firmar l'any 1928 un manifest assenyalant els perills que la paraula i els diàlegs comporten i que per això esclavitzessin la llibertat creativa del muntatge, postulant un ús antinatural i asincrònic del so.
DIRECTORS
Tots tres van ser aprenents de Kuleshov.
-
SERGEI EISENSTEIN
Va ser el més important cineasta soviètic que, amb el suport econòmic de la Unió Soviètica, va crear autèntics clàssics del cinema universal.
Experimentar con el muntatge, per els cineastes soviètics era el punt clau de tot el llenguatge cinematogràfic
La seva carrera cinematogràfica comença amb El diario de Glúmov, un curtmetratge sobre els interessos i potser l'avarícia de les persones. Més tard, roda La huelga, el seu primer llarg, que en sis actes recrea una vaga de treballadors a una fàbrica. Va marcar molt la seqüència en que, fent ús de l'Efecte Kuleshov, relaciona imatges dels manifestants amb imatges d'un escorxador.
El més important a part de les parts tècniques és que el protagonista eren les masses.Tenia un fort sentit polític en tota la seva ideologia.
-
VSEVOLOD PUDOVKIN
El tret més destacable d'aquest director va ser el fet de definir un protagonista individual amb drames personals a les seves històries a diferència del que estava establert aleshores al cinema soviètic, on el protagonista era col·lectiu, tot i que mantenia aquesta connotació o referència a les masses. Preferia els plans més tancats que no els generals i defensava el muntatge a posteriori, sense tanta planificació prèvia.
La que és considerada la seva millor pel·lícula és La Madre, que plasma la lluita d'una dona contra el zarisme, convertint-se en tot un símbol de la dona soviètica.
-
DZIGA VERTOV
Defensava la corrent del Cine Ull. Pel·lícules molt realistes i naturalistes, gairebé documentals. Es gravaven escenes reals del dia a dia amb càmeres ocultes i sense permisos. No va tenir massa popularitat.
A més, també va publicar les seves teories sobre cine, que es poden trobar al Manifest Kinoki. Com a síntesi entre la seva carrera com a cineasta i les seves idees teòriques, trobem El hombre de la cámara, una peli que relata la vida diaria a una ciutat dela URSS mentre que fa un homenatge al cineasta i al "darrere de les càmeres".
PEL·LÍCULES
Oktyabr / Octubre
1925
Mat / La mare
1926
